L’est d’Àustria, Calais, Lampedusa, la frontera macedònia, l’hongaresa, Tarifa, Ceuta,... Els escenaris són diversos i es troben més o menys lluny del perímetre d’aquesta Europa fortalesa que anem reforçant dia a dia, amb la inversió de milers d’euros en formigó, en filferro, en patrulles, en definitiva en una cuirassa per mantenir fora a milers de persones en una mostra de menyspreu i vulneració dels drets humans més bàsics. Venen d’arreu fugint de l’horror de la guerra, la fam, la violència, la desesperació, la manca de futur... vénen, en definitiva, buscant una vida millor. Qui som nosaltres per privar-los del dret a lluitar per això?

Emprenen viatges durs i perillosos per arribar a una Europa que no els vol, una Europa que tanca els ulls davant d’aquest genocidi migratori, una Europa que els veu com un perill per als seus interessos econòmics. Quan sabem perfectament que l’origen d'aquesta situació es troba en gran part, en els conflictes bèl·lics d’Europa i que tenen el seu origen en la intervenció a Irak.

Cal dir alt i clar que Europa ha girat el cap mentre un govern populista i profundament de dretes, el govern l'hongarès- aixecava un nou mur de la vergonya que impedeix l'accés d'aquest refugiats cap altres països de la UE.

Aquesta Europa, obvia conscientment el compromís que va adquirir amb la Convenció de Ginebra de 1951, conscient que moltes d’aquestes persones tenen dret a asil i per tant a rebre protecció. Aquesta crisi humanitària és resultat dels desequilibris entre països i per tant Europa també n’és responsable. Els estats europeus promouen aquestes desigualtats creant complicitats amb governs corruptes i dictadors i les aprofiten per establir relacions comercials que li permeten mantenir els seus interessos econòmics a nivell global.

Per això, mentre milers de persones continuen morint en l’intent d’aconseguir una vida millor, els diferents líders europeus només ofereixen respostes de control, confinament, contenció. No hi ha resposta humanitària a tant patiment i tantes morts perquè l’enfocament és egoista i mesquí, perquè s’actua des de la por a la pèrdua de privilegis i no des de la solidaritat internacional. Per això fins i tot hem de sentir declaracions de representants com el mateix Ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, oposant-se a una operació de salvament per evitar una possible efecte crida. Declaracions que demostren que prefereixen l’efecte mort com a mesura dissuasiva i que per tant renuncien a la vessant més humanitària i de compromís amb els drets humans.

Però nosaltres no podem acceptar aquest genocidi migratori, per això, avui diem prou. Diem prou i ens sumem a les demandes de la Plataforma Stop Mare Mortum. Exigim, doncs, a la Unió Europea i als estats membres que:

•Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.

•Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.

•Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.

•Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.

•Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.

•Promulguin la legislació necessària per tal de garantir que en les relacions laborals, comercials i industrials que es puguin establir amb organitzacions empresarials de països del sud, es garanteixi als treballadors el compliment de les recomanacions de l’OIT, com ara la d’un salari digne.

Pel dret a la vida i a la dignitat humana, NO MÉS MORTS, ni al mar Mediterrani ni enlloc.

 

Fuente: http://www.solidaries.org/actualitat/no-mes-morts-ni-al-mar-mediterrani-ni-enlloc-2412/